Estimats i estimades Dumbos!
Ja ha arribat el final
de curs, amb un final que mai ens haguéssim pogut imaginar. Aquest darrer
trimestre ha estat una mica diferent ja que no hem pogut estar a l’escola. Un
lloc on compartint moltes emocions, rialles, aventures, ens estimem i creixem
dia a dia. Des de la distància ens hem acompanyat i hem continuat fent el camí.
Un camí on heu après moltes coses i heu superat molts reptes. Els Dumbos us heu
convertit en veritables protagonistes perquè heu estat capaços de ser positius,
valents, pacients i amb molta capacitat d’adaptació.
Us dedico aquest poema:
Ensenyaràs a volar
però no volaran el teu vol.
Ensenyaràs a somiar...
però no somiaran els teus somnis.
Ensenyaràs a viure...
però no viuran la teva vida.
Ensenyaràs a cantar...
però no cantaran la teva cançó.
Ensenyaràs a pensar...
però no pensaran com tu.
Però sabràs
que cada cop que ells volin, somiïn, visquin, cantin i pensin...
estarà en ells la llavor
del camí ensenyat i après!
Maria Teresa de Calcuta
Gràcies per tots els moments viscuts durant aquest curs, m'emporto molt bons records que els guardaré a dins del meu cor.
Com no podia ser d'una altra manera, us desitjo que passeu un estiu de pel·lícula!
Una abraçada gegant i petonets ben dolços,
Fernanda
No hay comentarios:
Publicar un comentario